Quins materials no es poden unir bé a la silicona?

Quins materials no es poden unir bé a la silicona?
Materials de baixa energia superficial
Politetrafluoroetilè (PTFE): conegut comunament com el "rei dels plàstics", té una energia superficial extremadament baixa, una superfície llisa i propietats químiques estables i gairebé cap reacció química amb altres substàncies. És difícil que la silicona formi una adhesió efectiva a la seva superfície i, fins i tot després d'un tractament superficial convencional, la força d'unió és limitada.
Polietilè (PE) i polipropilè (PP): La superfície d'aquests materials de poliolefina no és polar i té poca energia superficial. Hi ha una manca d'interacció suficient entre la silicona i ells, dificultant la unió. A la vida diària, les bosses de plàstic PE comunes, els barrils de plàstic PP, etc. no es poden unir fermament a la silicona en estat natural quan entren en contacte amb la silicona.
Materials que són fàcils de formar una capa d'aïllament a la superfície
Metalls amb capes d'òxid gruixudes a la superfície: alguns metalls són fàcils de formar capes d'òxid gruixudes i denses a l'aire, com ara la capa d'òxid d'alumini a la superfície dels productes d'alumini. Aquesta capa d'òxid pot dificultar el contacte directe i la unió química entre la silicona i el substrat metàl·lic, donant lloc a una disminució de la força d'unió. Si aquesta capa d'òxid no s'elimina ni s'activa mitjançant un tractament superficial especial, l'efecte d'unió de la silicona i el metall sovint no és ideal.
Materials amb residus d'agent desemmotllador a la superfície: en el procés de producció de productes plàstics, sovint s'utilitzen agents desemmotlladors per facilitar el desemmotllament del producte. Si no es neteja el residu d'agent d'alliberament del motlle a la superfície del producte plàstic, es formarà una capa d'aïllament entre la silicona i el producte plàstic, debilitant molt la força d'unió entre els dos. Per exemple, algunes peces de plàstic que s'acaben de treure del motlle seran difícils d'unir a la silicona a causa dels residus d'agent d'alliberament del motlle.
Materials amb grans diferències en els coeficients de dilatació tèrmica
Ceràmica i silicona: el coeficient d'expansió tèrmica de la ceràmica és relativament petit, mentre que el coeficient d'expansió tèrmica de la silicona és gran. Quan la temperatura canvia, els dos produiran diferents graus d'expansió i deformació per contracció a causa de la gran diferència en els coeficients d'expansió tèrmica. Aquesta diferència de deformació pot provocar que es formi una tensió a la interfície d'enllaç. Amb el temps o amb canvis freqüents de temperatura, l'estrès continua acumulant-se i, finalment, falla la unió entre la silicona i la ceràmica.
Vidre i silicona: tot i que l'energia superficial del vidre és més alta, cosa que teòricament afavoreix la unió de silicona, els coeficients d'expansió tèrmica del vidre i la silicona són diferents. En un entorn amb grans fluctuacions de temperatura, com a prop de forns industrials d'alta temperatura o en un entorn exterior amb canvis de temperatura dràstics, la unió entre el vidre i la silicona és propensa a desenganxar-se a causa de l'estrès tèrmic.