Consideracions clau a l’hora d’escollir la silicona més fina
Coincideix amb el tipus de tinta per evitar reaccions o curar anomalies
Les tintes de silicona es poden classificar com a tipus addicional i de condensació basada en el seu mecanisme de curació i la seva compatibilitat amb més fina difereix significativament:
Les tintes de silicona de tipus addicional es basen en catalitzadors de platí per a la reticulació. El més prim ha d’evitar contenir “ingredients inhibidors” (com ara compostos que contenen sofre, nitrogen o fòsfor o ions de metall pesat), en cas contrari, es produiran un curitant incomplet i una superfície enganxosa.
Les tintes de silicona tipus condensació es curen mitjançant la reacció de grups hidroxil amb un agent de curació (com un reticulador). El més prim ha d’evitar contenir grans quantitats d’aigua o substàncies àcides/alcalines per evitar la interrupció de la reacció de reticulació.
Controlar la taxa d’evaporació per adaptar -se al procés d’impressió
La velocitat d’evaporació del diluent s’ha de combinar amb la velocitat d’impressió i la temperatura i la humitat ambientals:
Si l’evaporació és massa ràpida, la tinta s’assecarà fàcilment a la pantalla, donant lloc a un bloqueig de pantalla i incompletitud d’imatge.
Si l’evaporació és massa lenta, la tinta experimentarà un anivellament excessiu (imatge borrosa) després d’imprimir -se, requerint un temps d’assecat prolongat i fins i tot afectarà el guarit posterior.
Per exemple, es recomana una impressió més fina d’assecat ràpid per a una impressió d’alta velocitat a alta temperatura, mentre que es recomana una impressió més fina d’assecat lent per a una impressió de baixa temperatura o amb definició fina. No afecti el rendiment de la tinta i l’adhesió del substrat.
El diluent ha de ser completament compatible amb la matriu de silicona, el pigment i altres components de la tinta per evitar la delaminació, precipitació o alliberament de partícules.
Eviteu utilitzar més prim que pugui corroir el substrat (per exemple, quan imprimiu en superfícies com el plàstic i el cuir, proveu si el diluent provoca inflor o decoloració).
L’addició excessiva pot reduir la duresa, l’elasticitat i l’adhesió després de la tinta. Generalment, l’import d’addició no hauria de superar el 10% -20% del volum total de tinta (consulteu les recomanacions del fabricant de tinta).
Seguretat i protecció ambiental
Prefereixen la baixa toxicitat i el compost orgànic de baix volum (COV) més prim per minimitzar els riscos per a la salut dels operadors (per exemple, eviteu dissolvents altament tòxics com el benzè i els hidrocarburs halogenats).
Complir amb les regulacions mediambientals locals (com ara la UE Reach i les normes de límit de VOC domèstics). Assegureu -vos que el contingut residual de diluents compleixi els estàndards, sobretot quan la serigrafia en productes de contacte alimentari o productes per a nens.
